(Segueixo al Mon)
La copa de vi
brilla fosca sobre la taula.
La meva mirada, clavada en el suc,
sembla no existir.
El primer glop et va dedicat.
El paladar ple de gust,
porta el record d’altres moments
amb companyia de més bon grat.
Et vull veure i no hi ets.
Et vull sentir i no et trobo.
Un altre glop gola avall.
No et vull fer retrets.
I al tercer glop deixa ja la copa transparent,
el cap comença a volar,
ara sembla que et veig, somnio que et tinc.
Aquesta taverna em trastorna la ment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Diu l'adagi popular que a les penes punyalades i al darrere un got de vi.
ResponEliminaSomnis entre l'esperit del vi
M'agradat
seguiment extraoficial:
ResponEliminaAlcohòlica amnèsia
Semblo no existir,
He entès que ja no tinc
Cabuda en el teu món.
I les ruïnes d'aquell
Castell fet de somnis clars,
Harmoniosos s'amunteguen
On el vent no vol arribar.
M'he temptat per escoltar
Un cop més la veu dolça
Que m'omplia els dies.
Ara, tot just escoltada
La darrera paraula, em repto
A recordar, a glops amargs,
L'alcohòlica amnèsia.
d
Vigileu, que de poema en poma no us prengueu un got de massa!
ResponEliminaTots molt bonics, Laura!