dijous, 8 de juliol de 2010

SÍSTOLE

(Tot seguint la diàstole )

Aquest món pintat de color d'uns llavis
s'ha contret en un mig somriure irònic...
a destemps i a contratemps un batec solitari
s'ha despenjat d'aquest ball harmònic....

Sístole i diàstole....alfa i omega...silenci i mots
segueixo pel camí dels versos sensibles
una estela d'escuma que va deixant  rialles...

No hi ha sístole sense diàstole.

4 comentaris:

  1. Seguiment extraoficial ;):

    Resquícies

    Mots i silenci
    Encerclant el Crepuscle
    D'allò que em deixes.

    d.

    Gràcies pels teus mots, Elvira, un complement bell per a la meva tristesa.

    ResponElimina
  2. Té raó deomises, és una continuaciòm molt bonica!

    ResponElimina
  3. Gràcies! no estiguis trist deomises...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons