(Tot seguint la diàstole )
Aquest món pintat de color d'uns llavis
s'ha contret en un mig somriure irònic...
a destemps i a contratemps un batec solitari
s'ha despenjat d'aquest ball harmònic....
Sístole i diàstole....alfa i omega...silenci i mots
segueixo pel camí dels versos sensibles
una estela d'escuma que va deixant rialles...
No hi ha sístole sense diàstole.
Et segueixo!!
ResponEliminaSeguiment extraoficial ;):
ResponEliminaResquícies
Mots i silenci
Encerclant el Crepuscle
D'allò que em deixes.
d.
Gràcies pels teus mots, Elvira, un complement bell per a la meva tristesa.
Té raó deomises, és una continuaciòm molt bonica!
ResponEliminaGràcies! no estiguis trist deomises...
ResponElimina