mentre va passant el temps,
-i les mirades-
desem al calaix de la memòria
-aquell dels imperdibles-
el gust dolcenc del vi novell
el pessic alegre de la palla
i la mirada d’aquells ulls valents,
vells i joves, invencibles
-i les mirades-
desem al calaix de la memòria
-aquell dels imperdibles-
el gust dolcenc del vi novell
el pessic alegre de la palla
i la mirada d’aquells ulls valents,
vells i joves, invencibles
:
(seguint la Carme)
Ep, perdoneu-me el penós dibuix, amb el nou Windows (i paint) no me n'acabo de sortir...
ResponEliminaZel, desarem bem desat tot allò que necessitem per titrar endavant, que np se'ns escapi lña mirada jove, ni la mirada vella, totes imprescindibles.
ResponEliminaDoncs a mi m'agrada com t'ha quedat el dibuix...
Et segueixo.
ResponEliminaSalut!
cert, hi ha el calaix dels imperdibles...:)
ResponEliminaa mi m'agrada el poema i també m'agrada el dibuix, zel! per no manegar-t'hi bé, deu n'hi dó!
I vinga, montse, per aquí rondem!
seguiment extraoficial:
ResponEliminaCrònica
Al calaix de la memòria
Malverso records plens de tu.
Perquè la necessitat
Ha construït imperdibles
Maneres de no voler oblidar-te,
De no saber com començar.
I segueixo essent lladre
D'instants per si et retrobo
En el temps que arreplegui.
d.
Coi, deomises, extraoficial? Preciós, molt!
ResponEliminaJajaja! Extraoficial perquè ja era massa tard per ser seguiment, i per no atabalar. ;)
ResponEliminaAh, i gràcies per dir que és preciós el poema. De vegades, les paraules belles faciliten escriure'n de semblants.
d.