diumenge, 18 de juliol de 2010

Mentre esperem

Mentre  esperem la llibertat
sembrarem minúcies arreu,
perquè  creixin somriures,
insubmisament,  si cal.
Farem que cada mot
sigui ben nostre
i que no s'escapi cap al no res
el nostre  batec.
No renunciarem  a res del que ens pertany,
ja que cada  renúncia
es com un petit suicidi.
Mentre esperem la llibertat
amb l'alegria  de  fer  camí
prepararem la  nova  albada.

6 comentaris:

  1. Com deia, un juliol de proclames amb un fons que mataria al TC d'un sobtat atac de cor!

    Precioses delicioses paraules, Carme!

    ResponElimina
  2. Al menys al llegir-vos em ve un somriure que em dona fé... Anton.

    ResponElimina
  3. segueixo? de manera distinta...però.

    ResponElimina
  4. He estat tot el cap de setmana fora i haveu avançat molt... aniré llegint-vos a poc a poc.
    Si no renunciem a l'alegria de fer camí, prepararem amb més forces la nova albada.

    ResponElimina
  5. seguiment extraoficial:

    Legítima renúncia

    Perquè la millor albada
    És la que ens queda prohibida,
    També desitjo una vida
    A un jou encadenada

    I poder reclamar una nova
    Forma de viure, renunciar
    Constantment a un legítim demà
    Per tenir llunes en un cove.

    Perquè la millos de les albes
    És la contemplada furtivament,
    Amb brins de lluita i de turment,

    I poder sentir les mans balbes
    Per arrencar estaques i arrels
    Que ens claven els somnis rebels.



    d.

    ResponElimina
  6. I, amb aquest seguiment extraoficial, arribo a les 100 itineràncies, Carme! Entre oficials i extraoficials.

    Gràcies, d. ;)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons