Mentre esperem la llibertat
sembrarem minúcies arreu,
perquè creixin somriures,
insubmisament, si cal.
Farem que cada mot
sigui ben nostre
i que no s'escapi cap al no res
el nostre batec.
No renunciarem a res del que ens pertany,
ja que cada renúncia
es com un petit suicidi.
Mentre esperem la llibertat
amb l'alegria de fer camí
prepararem la nova albada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Com deia, un juliol de proclames amb un fons que mataria al TC d'un sobtat atac de cor!
ResponEliminaPrecioses delicioses paraules, Carme!
Al menys al llegir-vos em ve un somriure que em dona fé... Anton.
ResponEliminasegueixo? de manera distinta...però.
ResponEliminaHe estat tot el cap de setmana fora i haveu avançat molt... aniré llegint-vos a poc a poc.
ResponEliminaSi no renunciem a l'alegria de fer camí, prepararem amb més forces la nova albada.
seguiment extraoficial:
ResponEliminaLegítima renúncia
Perquè la millor albada
És la que ens queda prohibida,
També desitjo una vida
A un jou encadenada
I poder reclamar una nova
Forma de viure, renunciar
Constantment a un legítim demà
Per tenir llunes en un cove.
Perquè la millos de les albes
És la contemplada furtivament,
Amb brins de lluita i de turment,
I poder sentir les mans balbes
Per arrencar estaques i arrels
Que ens claven els somnis rebels.
d.
I, amb aquest seguiment extraoficial, arribo a les 100 itineràncies, Carme! Entre oficials i extraoficials.
ResponEliminaGràcies, d. ;)