( seguint L'escuma de lolita i la delícia deomisenca)
La delícia de l'escuma del mar i la cervesa
em treuen del malson i somio que somio
la veu del teu silenci..... i el silenci, de la teva veu
em porta a un món on tot és possible
un món d'escuma i delícia on el desamor no hi és....
Un món que neix al voltant d'un nom
un nom que és un món a l'inrevés, un món nou
no pas buit , on no es té set perquè l'escuma
emplena , sacia ,omple, ordena i satisfà
delícia utòpica, somni somniat ....una delícia!
Elvira, anava a seguir a la lolita, no he sabut interpretar i...
ResponEliminaEn fi, que et segueixo a tu!
A mi la veu del silenci sempre m'ha agradat! i el nom del món...
Gràcies!
ResponEliminaSomio que somio... és un bon recurs!
ResponEliminaun món-nom que neix a l'inrevés....esperem-lo amb ganes!
ResponEliminaun món-nom que neix a l'inrevés....esperem-lo amb ganes!
ResponEliminaSeguiment extraoficial:
ResponEliminaUtòpica delícia
Basteixo la plenitud
En utopies que crec,
En l'escala dels somnis
Que pujo amb somnàmbula
Destresa.
I tinc l'equilibri, un nom
Que reconec com a teu,
Fins a la darrera hora
Saciat, sadollat de folla
Tristesa.
Demà reneixo, en despertar,
Sol amb les pròpies clarícies
De saber-te llunyana, gèlida
Princesa.
d.
Moltes gràcies deomises! preciosos versos extraoficials!
ResponElimina