dijous, 8 de juliol de 2010

La delícia de l'escuma

( seguint L'escuma de lolita i la delícia deomisenca)

La delícia de l'escuma del mar i la cervesa
em treuen del malson i somio que somio
la veu del teu silenci..... i el silenci, de la teva veu
em porta a un món on tot és possible
un món d'escuma i delícia on  el desamor no hi és....

Un món que neix al voltant d'un nom
un nom que és un món a l'inrevés, un món nou
no pas buit , on no es té set  perquè l'escuma
emplena , sacia ,omple, ordena i satisfà
delícia utòpica, somni somniat ....una delícia!

7 comentaris:

  1. Elvira, anava a seguir a la lolita, no he sabut interpretar i...
    En fi, que et segueixo a tu!
    A mi la veu del silenci sempre m'ha agradat! i el nom del món...

    ResponElimina
  2. Somio que somio... és un bon recurs!

    ResponElimina
  3. un món-nom que neix a l'inrevés....esperem-lo amb ganes!

    ResponElimina
  4. un món-nom que neix a l'inrevés....esperem-lo amb ganes!

    ResponElimina
  5. Seguiment extraoficial:

    Utòpica delícia

    Basteixo la plenitud
    En utopies que crec,
    En l'escala dels somnis
    Que pujo amb somnàmbula
    Destresa.

    I tinc l'equilibri, un nom
    Que reconec com a teu,
    Fins a la darrera hora
    Saciat, sadollat de folla
    Tristesa.

    Demà reneixo, en despertar,
    Sol amb les pròpies clarícies
    De saber-te llunyana, gèlida
    Princesa.



    d.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies deomises! preciosos versos extraoficials!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons