diumenge, 11 de juliol de 2010

cul de sac

i tanmateix, res ens pot fer més iguals
sentir penes compartides, un vell desig...
arreu hi ha esclavatges,
ens ho diu el temps i la memòria,
sempre hi haurà tirans
sovint, no són les portes, no són les claus
només és el camí,
destriar bé d’entre els possibles,
i si de cas algun et porta a la mort indigna
-un cul de sac sense sortida-
fes un trencall, segueix l’instint atàvic
per sobreviure
(seguint deomises)

2 comentaris:

  1. Seguint el teu camí....quanta raó en belles paraules

    ResponElimina
  2. És molt bonic! A vegades crec que precisament ens falta aquest instintm atàvic... o el tenim molt amagat.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons