22 – 7 – 10
Botes velles
De sola foradada,
Boca oberta de serp
Que en misteri badalla.
Pel barranc
Neden i botes i peus,
Xipolleig de paraula baixa ,
Camí de mar de poca vela
Que en el rieral ofega
La tristesa d’un patir
Gana de trobar nou camí
On teu nom s’hi aplegui.
No em posis còdols als peus,
Posa’m ta conduïda gràcia
I en el mirall dels teus ulls
Que reverberi ma esperança.
Botes velles
En fan camí
I el peu de mirar-te
No es cansa.
M'ha agradat, et segueixo.
ResponEliminaUnes botes velles que tenen molt que dir, que explicar i ja poc esperar... Ni ha que les llença a les deixalles per inservibles quan han set objecte de caminades... acompanyant. Trist final per un objecte que ens ha servit com un esclau. Anton.
ResponEliminaÉs ple de metàfores i sentiment...
ResponEliminaUn cant d'amor i desig de companyia, Antón!
ResponEliminaCrec que és com un homenatge a la feina ben feta, amb el cor... i amb un quadre de Van Gogh que sembla que si ell, quan el va pintar, hagués sabut que faries aquest poema, Anton :-)
ResponElimina