(Segueixo a la Isabel a partir de: ... al teu costat...)Avui no hi ets.
Enyoro les migdiades al teu costat,
la teva tendresa infinita,
les teves paraules dolces,
el teu savoir faire immaculat.
Avui no hi ets.
La brisa entra igual per la finestra,
acaronant-me els pits i el ventre,
com quan jeies allà
i ho feies tu amb la teva mà destra.
El record no s’esborra,
però espero, somnio, desitjo
que no triguis a tornar
i que igual que les orenetes
pugui tornar jo al teu costat a reposar.
I embriagada del teu aroma,
encegada de plaer,
continuem aprenent-nos, a rebre i a donar,
a parlar sense paraules, a estimar-nos sense parar
i a poder estar sempre, sempre, al teu costat.
Enyoro les migdiades al teu costat,
la teva tendresa infinita,
les teves paraules dolces,
el teu savoir faire immaculat.
Avui no hi ets.
La brisa entra igual per la finestra,
acaronant-me els pits i el ventre,
com quan jeies allà
i ho feies tu amb la teva mà destra.
El record no s’esborra,
però espero, somnio, desitjo
que no triguis a tornar
i que igual que les orenetes
pugui tornar jo al teu costat a reposar.
I embriagada del teu aroma,
encegada de plaer,
continuem aprenent-nos, a rebre i a donar,
a parlar sense paraules, a estimar-nos sense parar
i a poder estar sempre, sempre, al teu costat.
Quan les individualitats es conjuguen i es perceben una al costat de l'altra. Que bonic... costa tant ,de vegades estar al costat de l'altre. Anton.
ResponEliminaQui poema tant ple de tendresa,es tot un plaer llegir-lo.
ResponEliminaEs molt bonic, tota una història, feta poema.
ResponEliminaQue bonic, es molt tendre i dolç. Aço d'escriure se te dona força be. Gaudeix molt llegin-te.
ResponEliminaPetons
No hi entenc massa en poesia,però m'agrada com t'ha quedat^^.
ResponElimina