diumenge, 18 de juliol de 2010

ARBRE CENTENARI ... seguint a la ZEL


18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits ta digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te mut.

No han parat ses arrels de fer-ne soca,
d’esboternar potents pollancs.
                                              Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel puja incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
                                  Per més que el tallin
Més encoratgina.
                            I per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI. AMEN.

4 comentaris:

  1. Antón, que de cor i vida ens regales, estimat, i l'esperança, sempre la teva esperança...si no és avui serà demà...

    Pots fer trenets, que n'ets el mestre.

    ResponElimina
  2. Molt bé, Anton! amb força també, com la zel, si no és avui serà demà! Dóna energia!

    ResponElimina
  3. I ja tornem al fruit de la terra, a les arrelsmés profundes, als sentiments més elevats!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons