Amb rovells al cor,
la mar a distància,
replego bocins de calma i acants assedegats.
Refem l'aigua i l'escuma
amb glops de besades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
A glops de besades....està molt bé replegar bocins de calma!
ResponEliminaOstres, què maco és!! Bocins de calma!! Jo en vull :-))
ResponEliminaDoncs, tenen raó, és molt bonic!
ResponEliminaVindré també a arreplegar els bocins de calma d'aquest jardí.
Fèrria distància
ResponEliminaGlops de besades
S'arrapen als meus llavis
Com candent ferro.
No s'atura la pluja
Que rovella els quilòmetres
Que ara ens separen.
La calma s'arrossega
Entre les venes
I no deixa que cessi
L'insomni. Avui em visita.
d.