divendres, 5 de juny de 2009

Viatge, per Cèlia


Amb tu faré el viatge
i els estels perfumaran
els nostres passos
i ens alleugerirem les cames
del pes de la pols.


I quan s'emblanqueixin els cabells,
cercarem l'espurnejar dels peixos
i ens asseurem a l'ombra del bosc
fins a fondre'ns
en la seva atmosfera.


Ja no hi haurà foscor,
només un sol batec
i la força de l'amor.

8 comentaris:

  1. Un viatge que estem fent molts amb la força del amor compartit, amb els cabells esblanqueits.i amb un sol batec...
    Gràcies per aquesta sensible bellesa que ens has portat.
    S'ha de sentir per escriure tant amor... Anton.

    ResponElimina
  2. Potser perquè aquesta setmana vàrem fer vint-i-tres anys de convivència (vint-i-vuit de coneixença) i alguns cabells blancs comencem a tenir...

    ResponElimina
  3. Mare meva... és preciós!!

    Em costa molt de comentar els poemes, sé que m'arriben però no trobo sempre les paraules que voldria dir :-)

    Però aquest m'ha donat la sensació de que era "complert" que ho deia tot, que agafant el primer i el darrer versos "amb tu faré el viatge... i la força de l'amor" era el cercle perfecte... i tota la resta, l'explicació amb meravelloses paraules d'aquests dos versos :-)

    Perdoneu l'extensió! :-)

    ResponElimina
  4. Un bon regal d'aniversari pel Joan! És tant ple i tan tendre!

    Felicitats per tots els anys que porteu junts i que en siguin molts més!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies! Ell no ha tingut encara temps per llegir-lo, espero que aquesta tarda tingui temps de fer-ho i pugui participar també!

    ResponElimina
  6. El teu home també participarà? :-)
    Això sí que és maco!!
    Estaré atenta!!

    ResponElimina
  7. Cèlia, avui necessites i necessitem un petó d'agraiment a aquest homenatge.
    Podrien llegir-lo moltes parelles que tinguin el recod viu en seves carns i esperits i es setirien complaguts. Felicitats, noia.
    Jo en fa uns qunts més que vosaltres... Però és cosa de dos. Es bellísim el que ens has posst Anton.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies Anton, sempre ets molt generós! Sé que fa poquet tu també en vas celebrar uns quants... però el mèrit ha estat de tots els poemes anteriors, però la Zel, la Carme i Fanal blau m'ho han deixat a punt!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons