dimarts, 2 de juny de 2009

Veig núvols foscos de l'Assumpta

Veig núvols foscos
i voldria avisar-te.
Tu no m'escoltes.

10 comentaris:

  1. Jo segueixo:

    Tu no m'escoltes...

    Gràcies, Assumpta, una abraçada.

    ResponElimina
  2. Assumpta, si que volem escoltar-te
    Seguir els teus consells,Tu que estas en un plànol superior fisicamet per que has vist la nuvolada perillosa. No paris en el teu avís, saps que es beneficiós per a tots. Gràcies.Anton

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Carme, Anton i Núr... Això és com molt experimental per a mi i molt emocionant :-)

    ResponElimina
  4. I quantes vegades ens pot arribar a passar això oi... que tuvols avisar de la foscor i no pots avisar a la resta, gran foto i gran escrit, faltaria menys.

    ResponElimina
  5. I tant que ens pasa...

    Quina il·lusió el teu comentari, Cesc!! Moltes gràcies :-)

    ResponElimina
  6. Els núvols, Assumpta s'esvaeixen...tard o d'hora torna a sortir el sol i els núvols no es veuen...
    Una abraçad!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Joana! havia quedat el poema fora de pantalla i no m'havia fixat en el teu comentari!!

    Ara els repassava tots, m'agrada veure com es van lligant uns amb els altres :-))

    ResponElimina
  8. Sí, avisa, amb els núvols foscos mai se sap!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons