dissabte, 6 de juny de 2009

Oblit necessari, per Assumpta



L’oblit s’ha fet necessari i el cap demana raons.
Què n’he fet del temps perdut que creia que controlava?
On ha anat cada minut que no tinc a les butxaques?
Hores fetes a bocins,
instants desapareguts.
Aigua que llisca entre els dits...
Rellotge de sorra trencat...

I enmig de tot hi ha una veu que tinc guardada fa anys.
Enmig? A principi?
No és l’origen dels paranys... barreja, confusió, malson
Causa?

Veu amiga del record, acabo de veure clar,
Que sóc jo qui té l’error... ara ja puc oblidar!!


10 comentaris:

  1. Àixò d'escriure se't dóna molt bé, com bé se'ns ha de donar de vegades poder oblidar.

    ResponElimina
  2. De veritat que has escrit les paraules que necessitava llegir... ara ja puc oblidar! M'ha encantat les imatges de sorra i aigua lliscant!
    I la veu guardada fa anys, aquella que no t'acaba de deixar ser, no és l'origen dels paranys? Quina esperança!

    ResponElimina
  3. Cesc, Cèlia Amb els vostres comentaris em feu sentir molt bé... Només puc que donar-vos les gràcies de tot cor :-))

    ResponElimina
  4. Ja no és l'aixeta oberta,
    és el rieral que anega
    els conreus oblidats.
    Temps perduts que no tornen,
    temps perduts segrestats,
    temps perduts que fan mella
    per oblidar.
    La por em perseguia,
    la por em deia tu no vals,
    i la paraula amiga
    que en el fons tenia
    possà la barrera...
    Barrà el pas.
    Ara gaudeixo
    per que he oblidat
    el malson que tenia
    ja no tonarà.
    .............
    Assumpta: M'has vet venir aquests trenets. Jo no sé com els poseu aquí, i com que la Carme no hi és,
    series tant amable de...Jo no tinc la clau, a no ser queme la enviis.
    La foto, tu tens gust per triar-la.
    Gràcies tant si ho fas com si no.
    però m'agradaria obrir-te el camí.
    Una abraçada Anton.

    ResponElimina
  5. Anton!!! :-))
    Jo no sé enviar la clau (crec que només ho pot fer la Carme... no estic segura) però el que sí que puc fer és posar-lo!! jejeje i ARA MATEIX HO FARÉ!! :-)))

    Bé... el temps que tardi en trobar una foto!! :-))

    ResponElimina
  6. Assumpta, ets un SOOOOOOOOOOL.
    Gràcies. El que psssa en aquesta roda és per emmarcar. Gràcies...
    que fins em faras plorar d'agraiment. Un petonaaaas !!!!! Anton.

    ResponElimina
  7. Anton Tu si que ets un sol!! jaja, que sempre ens regales els teus versos, els teus dibuixos, que estas atent a qualsevol detall, que si un sant, un aniversari, un moment especial, que ens dones el teu temps a desdir... :-))

    ResponElimina
  8. Assumpta, que bonic, i tranqul·litzador, aquest poema!

    Gràcies per agafar-me el relleu mentre no hi sóc.

    Em sembla tot plegat una història molt bonica, aquesta roda... Petonets a tots.

    ResponElimina
  9. Carme!! T'he trobat a faltar!! :-))

    Em va fer il·lusió pujar el poema de l'Anton, i que ell confiés en mi per demanar-m'ho :-)... però m'agrada que hi siguis tu jejeje

    ResponElimina
  10. Molt bonic Assumpta, i bona feina de relleu, hehehe... Petonets bonica

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons