dijous, 17 de juliol de 2008

RESPOSTA Nº 29 - Eròtica natura - Argentviu




He contemplat l’arbre ferit que em repta.


La seva soca mutilada cicatritza impúdica

amb llavis sensuals inflamats entre l’escorça

M’engoleix l’esguard, úter endins, entre clivelles,

insinuant sense pudor, la colossal vagina

oberta, amb regalims de saba seca.


He contemplat la lascívia de l’arbreda.



(Del meu llibre Eros hi era)

4 comentaris:

  1. Sempre hi ha
    una mà que
    fereix l'arbre...

    Per la ferida
    es perd la vida.

    Sort que l'arbre
    de vegades ressuscita
    de les seves arrels...

    La natura no té pudor
    ens l'han impregnat
    a nosaltres...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. Sobre les roques
    els òrgans genitals
    s'unien
    en el més pur
    desig
    de coneixença.

    ResponElimina
  3. Benvingut, Argentviu, "Eros hi era", Eros és gairebé a tot arreu, però no sempre sabem veure-ho i explicar-ho amb paraules tan boniques.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons