Calma l'enyor, la pluja.
Estenc les mans i se'm mullen.
Així toco el cel,
que em ve a trobar
ben ran de terra.
Cada gota és un missatge
que queda escrit a les meves mans.
I sento ...
el batec confinat dels anhels,
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
L'enyor d'un bes sota el paraigua.
ResponEliminaQue bonic! Gràcies, Montse!
EliminaLa pluja farà florir el nesprer.
ResponEliminaN'esperem els fruits.
Aquesta pluja farà créixer les nespres.
ResponEliminaJa són aquí, les branques plenes de mini-projectes de nespres: petits i verds,encara, ja creixeran i maduraran.
Les nespretes de Perafita, els envien records!
ResponEliminaAquests dies,
aquests dies el món silent
ens parla,
en cada gota i
en cada remor.
Molts records de tornada de nespretes a nespretes...
EliminaEsctem bé el silenci,la pluja,el vent,el bosc...
Tens raó Carme, la pluja calma l'enyor i neteja les males vibracions( totes?)
ResponEliminaSegur que el missatge que et dona la pluja, en cada gota li han donat les estrelles, un misatge del cel!!!Si és casa teva és molt bonic el patí...
Petonets.
Sí és el pati de casa...
EliminaLa pluja ja estat benèfica aquests dies, sense fer mal i empenyent endavant la primavera.
Una manera molt ben trobada de tocar el cel, amb les seves gotes!
ResponElimina