HISTÒRIA D’UNA PRIMAVERA
Desvetllament
Olor i color d’ambre
la cambra.
Desvetllen els records
i morts
que no puc entendre
ni atendre.
Només el teu cos,
tan clos
Procura agonies
tan pies.
Desfes-me l’abraç
Oh braç.
La meva mà d’ombra
-pesombre-
cerca el somniar
llunyà,
entorn del teu ventre,
que centra.
Del mar escabrós
dels dos,
sóc qui s’abraona,
sóc l’ona.
Tu fas de penyal:
fondal.
La més bella ofensa
comença,
contra el defensor
millor.
Olor i color d’ambre
La cambra
J.Palau i Fabre
|
Avui m'ha donat per recitar aquest poema.
Moltíssimes gràcies a l'amic Barbollaire
que m'ha ajudat a adjuntar aquest arxiu de so al post.
A veure si a la pròxima me'n surto jo.
Òstres, Carme, que bé recites!!! Un aplaudiment.
ResponEliminaGràcies, novesflors! Ho he tornat a intentar en el meu post de seguiment, ni que sigui per acabar d'aprendre com es fa.
EliminaQuin luxe anar escoltant el poema en la teva veu al mateix temps que es llegeix el text.
ResponEliminaDe la manera que el dius les rimes entren molt bé.
Moltes Gràcies, Xavier!
EliminaSempre va bé experimentar coses noves. Felicitats!
ResponElimina