 |
| Una imatge repescada d'aquest mateix bloc |
Record i somriure
de viure,
aquest vell amor
de cor.
Volíem entendre
i aprendre
l'infinit anhel
amb zel.
La tendra arribada,
encara,
ens commou la pell,
pinzell
de tacte suau
i brau.
Ens queda la lluna
la bruna
com un gran fanal
oval
per tenir claror,
no por.
I trobar saviesa
apresa
d'aquest doll d'amor
del plor.
He, he, te n'has sortit amb escreix.
ResponEliminaEns estàs benacostumant
ResponEliminaVeig que ja hi has trobat el gustirrinint...
ResponEliminaQue bonic. A la segona l'hi he trobat el joc, la tercera m'ha encisat...
ResponEliminaAprendre a valorar les petites coses dia rera dia.
ResponElimina