La noia que em robà el son
tenia ulls negres, ben negres.
A l'hora que el sol es pon
encara es feien més negres.
La noia que em roba el cor
té les mans blanques, ben blanques.
Tot en mi es tornava d'or
si em tocava amb les mans blanques.
La noia que m'ho ha pres tot
du un secret a les entranyes.
Per això vetllo la son
i medito llunes blanques.
.........................................................................Josep Palau i Fabre
Un poema fet cançó, que canta Ramon Muntaner: La noia que em robà el son
Tenia aquesta entrada programada pel dia 1, però no va saltar i l'he trobada avui, convertida en esborrany. Comencem un dia tard, però comencem!
ResponEliminaFelicitats per la iniciativa. "Vetllar la son i meditar llunes blanques", Palau troba unes metàfores que van al cor d'allò que vol expressar.
ResponEliminaPreciosa la poesia, i magnífica la cançó en que la va convertir en Ramon Muntaner.
ResponEliminaHo trobo una iniciativa excel·lent. Palau i Fabre s'ho mereix.
ResponElimina