Ulls negres i pell morena
llavis grossos i molsuts,
tot baixant per la carena
decidit i molt forçut,
de llavors estic perduda
ja només penso amb tu,
tant, que he quedat sorda i muda
somniant amb el noi bru.
Ni m’importa cap paisatge,
ni si plou ni fa calor,
et vull mirar i estimar-te,
confondre’s la nostre olor.
Imma C.
Imma C.
Molt bo, també, Imma!!
ResponEliminaAlgun dia ens trobarem a la carena.
ResponEliminaCaram Imma, un xicot com aquest , a mi també m'enamora...Amb el teu permís!
ResponElimina