Vas arribar a la platja
que les ones pentinen
per encendre les aigües
i capgirar el destí.
Jo he teixit esperances
en el teler del somnis
i dir-te no sabria
si allò era l’amor
Mes em
llenço a ulls clucs
a les aigües ardents…
Millor lluitar amb l’onada
que morir de desig.
Sovint ens llencem a ulls clucs! Preciós poema, Glòria!
ResponEliminaSi bé és convenient pensar amb al cap hi ha vegades que ens hem de deixar guiar pel cor...a ulls clucs.
EliminaGràcies, Carme!
Sense pensar...a quest desig és una onada que t'arrossega mar endings.
ResponEliminaEn ocasions s'han de corre riscos. I el desig és un poderós impuls...
EliminaSempre millor lluitar.
ResponEliminaM'agrada com ho dius, nina.
Ja diuen que és millor penedir-se del que hem fet que del que no ens hem atrevit a fer. Penso que tenen raó.
EliminaAferradetes!
Que bonic "teixir esperances al teler dels somnis"...El nostre somni més preuat, ara és l'esperança...
ResponEliminaSomnis i il·lusions que confiem es facin realitat. No podem perdre mai l'esperança!
EliminaPreciós, Glòria!
ResponEliminaUna abraçadeta!
Gràcies, Marta!
EliminaAbraçades.
:-)
Lluitar, nedar, sempre a contracorrent.
ResponEliminaI finalment, navegar.
És cansat nedar a contracorrent, s'han de mesurar les forces. Però si el desig ens guia fem coses impensables i trobarem la manera de navegar i arribar al port escollit.
Elimina