Ve l'hivern de nou.
La vida s'ha aturat,
mentre no hi eres.
I cada llarga absència
ha estat com un vent gelat,
que es filtrava
per totes les escletxes.
Ara ve l'hivern,
però la vida ha reprès el seu curs.
A ritme més lent,
amb colors més suaus,
i amb els somriures retrobats.
No hi ets i et penso encara.
El camí es fa ample ben cobert de neu.
No hi ets i et penso encara...
ResponEliminai en l'amplària del camí segueixes endevant tot i l'absència...
preciós , i tan real !!
Al llarg de la vida ens anem carregant d'absències... Gràcies, baba!!!
EliminaL'acceptació i la represa de vida. M'agrada molt.
ResponEliminaUn petonàs, noves flors... Gràcies
EliminaEn este mes tan hermoso te deseo mucho amor
ResponEliminaY abundante paz muy dentro de tu corazón.
Un abrazo cálido !!!
De Tu amiga
★∵☆.◢◣ ◢◣ . ☆∵★
◢■■◣ ◢■■◣
◢■■■■■■■■■◣
◥■■■■■■■■■◤
◥■■■■■■■◤
◥■■■■■◤
◥■■■◤
◥■◤
▼VICTORIA
\
\
\
\
\
\
\ ●
/i\
/\
Un abrazo de vuelta para ti, Victoria!!
EliminaGracias!
M'agrada l'hivern, mentre no se'ns glacin els colors i els somriures...
ResponEliminaEls hem d'abrigar molt bé!!!
EliminaUn poema que glaça al principi i escalfa, una mica, al final.
ResponEliminaMe'l guardo, algun dia en faré ús.
Hauré de fer un annex que escalfi una mica més... Doncs. Pots guardar-te'l, és un honor... I tant!!! I su en fas ús , doncs doble honor. Gràcies.
EliminaA la neu de l'hivern queden les petjades marcades per poder-les seguir. Aquí estem, seguint les petjades dels que ens han precedit.
ResponEliminaEls colors suaus de l'hivern, d'aquarel·la, i els somriures retrobats. Com ens assemblem als que ens han precedit! Un gest, un somriure, la veu i les paraules...
ResponElimina