El batec del meu
cor sona,
sols ell està en
moviment,
les flors,
l’aire...
el mar, la
terra...
tot pausat
tot silenci.
El record del teu
amor
dintre meu ressona
el cant, la
veu...
el bes,
l’abraçada...
ara no hi ets,
però hi estàs.
Presència en l'absència.
ResponEliminaEs fa present en el seu amor que dura més enllà d'ella mateixa.
ResponEliminaUn bon poema que fa bategar els cors, quan pensem en els que ja no bateguen.
ResponEliminaI el cor, molt apropiat per al dia d'avui, de la Marató.
Fem silenci perquè només s'escoltin els batecs del cor, encara que sigui en forma de records...
ResponEliminaQue difícil fer callar el cor quan estima!
ResponEliminabatega en el silenci de entorn esmorteit, i en ell, troba el motiu per viure
ResponElimina