Tot passat és oblidadís
menys, els dolors
roents i forts.
El present a vegades
bo,
o dolent, o altres
boirós...
el futur que mai no
se sap
podrà ser enutjós
o grat.
Però viure es el
que importa
estar aquí i
recordar
i poder esperar
un demà.
Imma
Mirar sempre endavant...
ResponEliminaDeixant petjada
ResponEliminaA seguir...l'horitzó és lloc de mira i meta... Endavant sempre. Anton
ResponEliminaUn bon passat, i un present esperançador, ens durà un futur de somni...
ResponEliminaPreciós, aquest demà esperat.
ResponElimina