Que veig avui
en el mar?
Tranquil·litat
i pausa,
onades
suaus i dolces...
Però, ferotges
un dia
aquest
ritme van trencar
arribant
la destrucció.
Oh, la brisa
suau!
Ja no
restes tant calma,
Posidó ja
desvetllat
ha volgut una
ofrena
i al vaixell
ha naufragat.
Avui el
cel és negre
i la
lluna s’ha amagat,
en el dol
ni una estrella
aquesta
nit ha brillat.
Demà serà
record
i tot a lloc tornarà,
blavor en
mar i cel,
claror de
sol i lluna.
Que veig avui
en el mar?
Tranquil·litat
i pausa,
onades
suaus i dolces...
Aquest poema explica molt bé tot el mal que pot fer el mar, i també la pau que encomana quan és encalmat.
ResponEliminaFita
Un poema preciós, ple de realisme màgic.
ResponEliminaEm quedo amb la tranquil·litat i pausa...
ResponEliminaLes dues cares del mar...Una plena de calma i serenor, l'altre enfurismada i a voltes destructiva...No cal dir que em quedo amb la primera.
ResponElimina