dissabte, 12 d’abril del 2014

Domini màgic de Joan Vinyoli



DOMINI MÀGIC

Despunten crits de fulles en els arbres,
esquinça un vol de grius el capaltard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M'allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.


En plena primavera,  us proposo de fer-ne  una petita  celebració  i  de  començar  tots amb el seu primer  vers:

Despunten crits  de fulles  en els  arbres...

6 comentaris:

  1. Despunten crits de fulles en els arbres.
    desfullen silencis de flors en les plantes,
    despullen grills de nit en la fosca,
    desllunen clarors de plata en la prada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciós, Xavier, quan et decidiràs a participar en un post?

      Elimina
  2. M'ha agradat molt aquest poema d'en Vinyoli. Molt.
    Gràcies Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim, doncs, a mi també m'agrada molt! Petonassos..

      Elimina
  3. Despunten crits de fulles en els arbres
    i hi fem el sord, captius d’altres sorolls
    —cants de sirena o averanys macabres
    de qui se’ns enduu el gra i crema els rostolls?
    Esventem les recances i la cendra
    i fem foc nou amb teies d’aire pur:
    que ens guia una estelada per emprendre
    camins de llibertat cap al futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una preciositat que empenta la il.lusió... Gràcies, si vols ser-hi en un post, em deixes una adreça i t'envio la invitació...

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons