Despunten crits de fulles en els arbres. desfullen silencis de flors en les plantes, despullen grills de nit en la fosca, desllunen clarors de plata en la prada.
Despunten crits de fulles en els arbres i hi fem el sord, captius d’altres sorolls —cants de sirena o averanys macabres de qui se’ns enduu el gra i crema els rostolls? Esventem les recances i la cendra i fem foc nou amb teies d’aire pur: que ens guia una estelada per emprendre camins de llibertat cap al futur.
Despunten crits de fulles en els arbres.
ResponEliminadesfullen silencis de flors en les plantes,
despullen grills de nit en la fosca,
desllunen clarors de plata en la prada.
Preciós, Xavier, quan et decidiràs a participar en un post?
EliminaM'ha agradat molt aquest poema d'en Vinyoli. Molt.
ResponEliminaGràcies Carme.
Coincidim, doncs, a mi també m'agrada molt! Petonassos..
EliminaDespunten crits de fulles en els arbres
ResponEliminai hi fem el sord, captius d’altres sorolls
—cants de sirena o averanys macabres
de qui se’ns enduu el gra i crema els rostolls?
Esventem les recances i la cendra
i fem foc nou amb teies d’aire pur:
que ens guia una estelada per emprendre
camins de llibertat cap al futur.
Una preciositat que empenta la il.lusió... Gràcies, si vols ser-hi en un post, em deixes una adreça i t'envio la invitació...
Elimina