Despunten crits de fulles en els arbres...
i les branques xisclen cançons folles , desfullades.
Els troncs, caixes rítmiques, colpegen aires
vibren les goles de les flors , txa txa txa de colors.
Arreu despunten crits i brames d'orquestres vegetals
ballen i salten els estams , pistils alegres, corol·les triomfals.
Pètals de piano, canyissars de vent, espines guitarra,
la batuta de la màgia domini fantasiós de primavera.
El cor s'exalta i els batecs alcen la mà exclamant :
despunten crits de fulles en els arbres !
la natura canta i dansa , boja, alegre, musical!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Elfreelang,
ResponEliminail·lustra molt bé l'eufòria de la primavera, i s'encomana!!! Molt ben escrit.
Me cansat de tanta follia, he viscut tant tota aquesta festa, que sembla que he estat dansant i cridant, i cantant, saltant i corrent desesperadament tot el dia. Quina explosió aquesta primavera teva.
ResponElimina"Pètals de piano, canyissars de vent, espines guitarra,", aquest vers m'ha encantat i el seu joc també. I quina alegria que es desborda...
ResponEliminaSalut.
Quanta "bogeria" té aquesta primavera, t'imagino seguint aquest ritme frenètic de vida...L'alegria de viure!
ResponEliminaAmunt l' esperança.
ResponEliminaM'agrada molt. Et surten molt bé els poemes de Natura.
ResponEliminaM'han arribat molts sons amb el teu poema. És una invitació per als sentits
ResponEliminaQuin ritme, quina eufòria, me'l llegiré cada dia com una oració que s'encomana... Gràcies elfree!
ResponElimina