Itineràncies poètiques: Poso llacunes de silenci que sona

dissabte, 15 de març del 2014

Poso llacunes de silenci trist,

mot rera mot, i miro la tenebra.

De trist silenci poso llacunes

sota llucanes de llum al caire

del mot de la teulada ...

Miro la tenebra i m'apareix

olor de la sàlvia, l'ormí flairós

i l'aroma m'embolcalla

el present

Mot rera mot i sota cels d'infant

no oblido cap record i em venen

aquells tous

de molsa premsada

aquells pessebres d'abans , el suro

surant dins el somni,

pessigolles que fan riure

el trist , mudant-lo a trast

que sona.

mònica15 de març del 2014, a les 18:11
El trobo preciós.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol15 de març del 2014, a les 20:49
Hi ha silencis que sonen? He parat l'orella i l'he sentit en aquest poema.

Fita
ResponElimina
Respostes
montse16 de març del 2014, a les 10:42
M'agrada aquest tast mudat.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang16 de març del 2014, a les 12:19
gràcies!
ResponElimina
Respostes
cantireta16 de març del 2014, a les 12:43
Encertades paronomàsies (paraules que s'assemblen en el so i es diferencien en una lletra) i al·literacions (repeticions de sons per fer sentir una experìència sonora o visual) per transmetre tristor (sembla que he fet el mateix en el comentari, ais)

:-)
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas16 de març del 2014, a les 19:57
Em trec el barret, Elfree... m'agrada molt, tot el que explica la cantireta es rep d'una manera estimulant pel cos i per cervell.
ResponElimina
Respostes
M. Roser16 de març del 2014, a les 20:46
Un poema molt bonic, fins aquí m'arriba la flaire de la molsa, amb d'altres records "sota cels d'infant"...
Petonets.
ResponElimina
Respostes
Elfreelang22 de març del 2014, a les 14:40
cantireta fa tant temps que ja faig de profe de llengua que fins i tot he oblidat paronomàsies i al·literacions i altres pesques ....gràcies!
Carme mil gràcies celebro que t'hagi agradat!
Gràcies M Roser !
ResponElimina
Respostes