ARTICLE D'AMOR
Et dono una carxofa.
Guarda-la bé,
tot el que jo sóc és dins seu.
Les gràcils espines
de les fulles curtes poden
gravar-te la por a la memòria :
els dits que prenen brins de sospirs
en jardins privats
poden causar-ne, si hi són descoberts.
Tot i així, aquests articles naturals
no fan cap olor. Reptaré dins teu,
sense ser percebuda, per quedar-m'hi,
no sabràs pas que hi sóc.
Un eixam de mi mateixa es reuneix
de nit
per enderrocar els teus ulls cecs.
Una part de mi és el meu tot,
significant i curosament escollida,
propera a la perfecció.
Pots sentir com me'n vaig,
m'arrugo o ploro o et menyspreo,
cadascun dels meus membres és cabdal
per a la vàlua de la meva essència.
No ho dubtis,
l'herència que m'ha sigut donada
perdrà el seu matís primitiu.
Si em marceixo, tu en seràs el culpable.
Ara que et menges el meu cor,
deixo de ser una flor.
La meva amargor és tan clara.
Traduït de l'anglès per Montserrat Aloy Roca, d'un poema seu en anglès titulat "A Love Item".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
nena en anglès i tot! m'agrada poeta poetessa, ets un crack de la poesia com transformes una carxofa en en un devorador amor!
ResponEliminaUna carxofa, com una flor... que fa de bon menjar.
ResponEliminaMolt bon poema, Montse! Gràcies!!!
Qui estima les flors esdevé caníbal.
ResponEliminaAl caliu,
Fita
Bé, de fet la carxofa ja ho és una flor oi?...
ResponEliminaCrec que deu ser l'únic poema dedicat a l'escarxofa, que no deixa de ser una flor ben vistosa, i que t'ha inspirat una bonica poesia.
ResponEliminaVaig a contracorrent...com menjar-se la carxofa crua :)
ResponEliminagràcies!
La meva amargor és tan clara.
ResponEliminaMagnífic aquest darrer vers tan clar, tan penjat del buit, magnífic
quan masegueu la sintaxi i la feu tan viva, vosaltres.
Per a títol de llibre, Montserrat.
La meva amargor és tan clara.