LA MEVA TERRA....

 

 

Oh, que cansada estic de la meva

covarda, vella, tan salvatge terra,

I com n’és de gran, la basarda

que sento dintre el meu pit.

 

Voldria obrir les finestres de la casa,

i que se’m endugués la tramuntana,

lluny ben lluny, cap al nord

on la paraula llibertat és respectada.

 

Però sé que per més fort que fos el vent,

no aconseguiria arrencar-me,

d’aquesta covarda, vella i salvatge terra,

perquè per més cansada que n’estigui.

 

ESTIMO AQUESTA TERRA,

PERQUÈ ÉS....LA MEVA TERRA.