canes d'avaluar.
Però jo en llençaré una,
voldria poder
mesurar a tothom igual.
La pau només serà pau
I la violència, violència.
Que no cal que ens confonguem
Amb insensates barreges.
I sense perdre el somriure
Que ens acompanya fa dies
Seguirem la nostra via.
que el nostre camí és cert
si nosaltres volem que ho sigui.
Feliç 2014. Hem donat el primer pas en una vall emboirada, que ens plena de dubtes. Caminar se'ns fa dur, però mantenim l'esperança. La boira s'alçarà i la llum del sol ens mostrarà una vall verda on podrem descansar.
ResponEliminaUna abraçada.
Potser no serà fàcil Xavi, però bé que hi hem de creure sinó, mai no podrà ser.
EliminaQue tinguis un boníssim 2014, Xavi. Molt feliç. Un abraçada.
M'agrada l'empenta d'aquest poema!
ResponEliminaMolt bon any nou!
Intentem agafar embranzida... :)
EliminaBon any, Helena!
No será facil però seguirem lluitan.
ResponEliminaBon any
No podem remdir-nos, vagin com vagin les coses... Seguirem
EliminaBon any.
Això mateix Carme, seguirem la nostre via, sense perdre el somriure...
ResponEliminaUn bon final de l'any Espriu.