No veuràs la fondària
on s’encalma la pluja,
ni sabràs com van caure
una rere l'altra les gotes
milers , petites , gronxades pel vent
tot el dia i la nit sense pausa
Veuràs com la pluja lenta, callada
va caient imparable , tranquil.la
com el poble que lluita
amb passes insegures i fermes
endavant calladament fins el principi
el principi davant les urnes
procés que degota incessant
no veuràs la fondària
on s'encalma la pluja
però si cauran un a un els obstacles
i algun dia com la pluja serà tot ben natural
viure, parlar, amb normalitat del camí
que varem emprendre sense retorn possible
ben agafats i agafades les mans.
No hi ha retorn possible. Ara si, afortunadament, per la llibertat del poble.
ResponEliminam'alegra que tornis per aquí.,,,,,una abraçada ben gran!
EliminaCauran una un els obstacles... com m'agrada aquest vers... i segur q ue nosaltres si veurem com s'encalma la pluja.
ResponEliminaGràcies Elfree... una abraçada de bona nit.
Quantes coses que ens dius!
ResponEliminaI quina força pren la rapidesa de les teves paraules. Que sigui la força que ens fa falta per assolir el que volem.