No veuràs la fondària
on s'encalma la pluja,
però la pluja s'encalmarà
poc poc i sense cap recança.
I lliscarà el temps
tan suaument a les teves mans
que semblarà que era ahir
que el doblegàvem a bocinets
per guardar-lo ben endins
de les butxaques de l'ànima.
I ara, després de la pluja
estendrem un pedaç de temps
entre les teves mans i les meves
perquè torni a fluir-hi, intens,
encara que sigui només
l'instant d'un bes.
Tendre, bonic e inclús alegre... m'agrada!
ResponEliminaGràcies per venir, Mariola, i per aquest comentari tan alegre...
EliminaI finalment, en el repòs del temps amic, sabré trobar la pau que em manllevaren les tempestes viscudes, que no eren sinó lluites, les meves. I en la distància entre els teus ulls i la meva mirada, faré una estança on descansar, ni que sigui només, l'instant del teu bes.
ResponEliminaDescansarem... són boniques les teves paraules, Mònica! Gràcies!
EliminaPedaç de temps. Sargit amb síl·labes, bastit amb silencis...
ResponEliminamaco, maco...
Sargit, sargit, ja ho pots ben dir... gràcies cantireta...
EliminaPreciós, Carme..... Tendre i bonic tot el que es despren. Gràcies!
ResponEliminaGràcies, Anna, una abraçada...
EliminaM'agrada això de guardar bocinets de temps a les butxaques de l'ànima...
ResponElimina