Si el món comença
en els cossos que s'estimen,
caldrà estirar el temps
per a fer-lo etern en el bes.
I si el món acaba
en els cossos estimant-se,
que s'estimbin malucs avall,
que el món s'enfosqueixi
i els deixi recomençar
la línia del temps que es perfila,
en vers, saba, bes àvid de vida.
Seguint la Imma Cahué.
Oh! cantireta... preciosa avidesa de vida!
ResponEliminaSempre m'han agradat els cercles.
ResponEliminaEl vers,es amor,es vida, es tantas cosas que mai s'en fosqueixi el desig de escriurels.
ResponEliminaBonic i delicat poema.
ResponEliminaT'agafo el testimoni... i et segueixo
ResponEliminad.
Un bes que durés tant com el temps...
ResponElimina