dissabte, 16 de juliol del 2011

Onomàstica, de deomises

[intent de seguir el haikú de la M. Roser, i per celebrar el dia onomàstic de la nostra amfitriona, la Carme Rosanas]


Lluna de pleniluni,
Blanca com els somnis
De la tarongina,
Endevina quina mà
T'acarona mentre
El món dorm i la llum
És teva, entre la foscúria.

Diré el teu nom
Una i mil vegades
Pels cops que hagis
Obert la teva llar clara
A la paraula i al so,
A l'estrella que lluu,
A l'esquitx de vida que mostres.



d.

10 comentaris:

  1. Felicitats, Carme. M'afegeixo al regal de deomises

    Carme i cant: poema.
    Carmina decorem cantus...
    Mots de llur bellesa.

    ResponElimina
  2. Gràcies per seguir-me un altre vegada
    amic deomises...vaig a felicitar la Carme al seu blog.
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Com que no he trobat cap post nou, et felicito aquí.
    Carme, que passis un bon dia del teu Sant amb les persones que estimis i que t'estimin i també m'afegeixo a aquest bonic regal de deomises i, mira al cel, aquests dies hi ha una lluna plena fantàstica...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Ostres, deo, quina sorpresa! moltíssimes gràcies!

    És un poema molt bonic...

    I moltes gràcies a tots els altres, també.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons