Blanca com els somnis
De la tarongina,
Endevina quina mà
T'acarona mentre
El món dorm i la llum
És teva, entre la foscúria.
Diré el teu nom
Una i mil vegades
Pels cops que hagis
Obert la teva llar clara
A la paraula i al so,
A l'estrella que lluu,
A l'esquitx de vida que mostres.
d.
Felicitats, Carme. M'afegeixo al regal de deomises
ResponEliminaCarme i cant: poema.
Carmina decorem cantus...
Mots de llur bellesa.
Gràcies per seguir-me un altre vegada
ResponEliminaamic deomises...vaig a felicitar la Carme al seu blog.
M. Roser
Com que no he trobat cap post nou, et felicito aquí.
ResponEliminaCarme, que passis un bon dia del teu Sant amb les persones que estimis i que t'estimin i també m'afegeixo a aquest bonic regal de deomises i, mira al cel, aquests dies hi ha una lluna plena fantàstica...
Petons,
M. Roser
Molt bé deo!
ResponEliminaEi Carme felicitats!
ResponEliminaFELICITATS, cARME, anton
ResponEliminaCarme...felicitats de nou!
ResponEliminaOstres, deo, quina sorpresa! moltíssimes gràcies!
ResponEliminaÉs un poema molt bonic...
I moltes gràcies a tots els altres, també.
Carme... FELICITATS!!!
ResponEliminaGràcies, guapa!
ResponElimina