(Seguint Deo i Carme)
pels vessants de la veu,
lliscant al vidre glaçat
quan la vida és suau via lleu
i per les pedreres més abruptes.
Enmig de l'abandó,
essent orfes,
fantasmes, esperits o morts
farem rodolar els mots.
I si bufen vents de tempesta
o la mar ens escup contra els penya-segats,
inflarem els air-bags
amb estrofes i poemes;
serem boies llampants,
serem serenor que sura,
serem àgils i dúctils,
serem navegants a cavall dels mots.
Isabel, un poema que em va molt bé... fins i to essent fantasmes o esperits només ... farem rodolar els mots.
ResponEliminaM'agrada molt el final "Serem navegants a cavall dels mots"
Bon dia i gràcies pel seguiment!
M'agrada, provo de seguir-te.
ResponEliminaEl teu poema m'ha donat un gran impuls. Gràcies.
ResponElimina