Aquest combat, el vell combat
ens ofega, malmet els somnis
aquest combat, vell i antic combat
ha obert nafres a la carn, al cor...
sentim les entranyes ferides,
dolor que ens lliga a la màrfega dura
al preludi de mort, al fred marbre...
Ens cal una teranyina de mans fermes
relligades en l’amor a la terra,
que desfaci les boires, els dubtes
i, encadenats, poguem fer escales al cel
i albirar nous horitzons
ens ofega, malmet els somnis
aquest combat, vell i antic combat
ha obert nafres a la carn, al cor...
sentim les entranyes ferides,
dolor que ens lliga a la màrfega dura
al preludi de mort, al fred marbre...
Ens cal una teranyina de mans fermes
relligades en l’amor a la terra,
que desfaci les boires, els dubtes
i, encadenats, poguem fer escales al cel
i albirar nous horitzons
abastables.
.
(seguint Montse)
Escales al cel, preciosa la foto i les paraules... els nous horitzons abastables, també m'agraden- Gràcies, zel
ResponEliminaIntento seguir-te, zel, d.
ResponEliminaA mi també m'ha agradat, tant l'escala visual com l'escala del poema (que tant ens enlaira).
ResponEliminaUna abraçada, Zel.