a peu de cinglera,
a l'empara de la solitud
amb el ressò de les branques nues,
reinvento cants
que et facin companyia
i desin les angúnies pels camins
-al llot rogenc-
i l'eco t'acosti,
com un regal,
el cant d'una merla.
(seguint la zel)
dijous, 24 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Preciós.
ResponEliminaPreciós, vull sentir el cant d'aquesta merla.
ResponEliminamontse,
ResponEliminaet deixo el cant per si el vols escoltar...
tot i que al meu racó no hi ha soroll de fons...:)
http://www.youtube.com/watch?v=ErhMmtCYiug&feature=related
Ostres, és realment molt molt dolç, molt bonic...
ResponEliminaFantàstic escenari amb banda bonica sonora.
ResponEliminaEl cant de la merla doblada pel propi eco reinventant cants, fantàstic! M'encanta fanal!
ResponEliminaJa estic escoltan el trino de la merla!!! i sona molt bonic.
ResponEliminaM'enduc el ressò de les branques nues
ResponEliminaUn poema d'hivern però amb regal musical. Fantàstic!
ResponElimina