dissabte, 12 de febrer del 2011

Deixo paraules

Deixo jo també mots
esparsos a l'escletxa
clivella del temps rebregat
Deixo paraules senceres
esquerdant el mur  silenciós
si torna el silenci calleu!
No li digueu res que ens pugui prendre!

8 comentaris:

  1. [seguiment extraoficial]

    Pèrdua

    I si la pèrdua no deixa petges en la sorra
    Del temps que transcorre
    I sols podem marcar les escorces
    Dels arbres amb incissions
    De cos i ànima, d'os i d'ombra?

    I si en l'escletxa creix un tornaveu
    Capaç de trencar el camafeu
    De la mudesa en la roca amb la isolada
    Bellesa d'una nítida mirada?

    I si callem, el silenci sabrà escoltar
    Les veus carregades de demà,
    L'ímpetu d'unir les nostres forces
    En versos de diverses inspiracions,
    En itineraris de rumbs sense nombre?



    d.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt la idea de que el silenci ens pugui prendre coses i que quan arribi haguem de callar. Tots hauríem d'escoltar més que parlar-

    ResponElimina
  3. M'agrada molt la idea de que el silenci ens pugui prendre coses i que quan arribi haguem de callar. Tots hauríem d'escoltar més que parlar-

    ResponElimina
  4. Elfri, de fet, m'ho enduc gairebé tot... sí gairebé tot.

    ResponElimina
  5. Un bonic poema per despertar el silenci de la nit.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons