( seguint fanal blau)
Pinto un mirall
de líquid cristall
que duu amagat una flor boscana
furtat del teu pomell.
amb un prest rampell
Busco l'essència del seu perfum
flors i violes i cels purs
amb les mans plenes de cotó fluix
embeno ferides de llum
mirant de lluny
les flors del teu pomell...
Apa! Les dues alhora i...sorpresa! Hem coincidit amb el cotó fluix!
ResponEliminamira que bé! sincronia!
ResponEliminaGràcies Elvira i Zel, per aquests poemes tant ben acotxats i acotonats!
ResponElimina