( d'un vers de l'Anton)
Que les paraules siguin lliures
expressions dels pensaments i el sentir
que les paraules escrites, les dites,
les mormolades i els purs crits....
no caiguin endebades al bressol estèril de l'oblit....
cal que recordem , prenguem nota de tot....
que estiguem atents al més mínim gest....
Sols, som engrunes de pa dissoltes en la llet
junts, som més potents que el vent de tramuntana ....
Paraules escrites, llegides, pronunciades,
paraules vessades del cor als llavis plens
paraules que són més que paraules
són testimonis que passem al següent ....
Paraules lliures... el somni!
ResponEliminaEt prenc les paraules
ResponEliminaGràcies a tots dos!
ResponEliminaQue no parin les aules
ResponEliminaensenyant dignes paraules,,, Anton.
Precioses paraules, Elvira.
ResponElimina