diumenge, 25 de juliol del 2010

camins a la pell

no hi ha oblit, ni cal anar
al pou de la memòria,
duc escrita a la pell,
a solcs i marques, tota una vida
amb taques blanques
mil alegries, i de colors
tantes empremptes
de mans amigues...
.
ajaçada a la sorra
em confonc amb la terra
principi i fi...
tranquil·la, no cal camuflatge,
dissolt, híbrid,
el cos s’acosta àvid
als seus orígens
:

(seguint l'Antón, amb amor)


7 comentaris:

  1. Una preciositat de poema. Em llevaria el barret, si en portara -que no és el cas.

    ResponElimina
  2. lleuger, suau i profund ahora... preciós, zel! (jo tampoc duc barret, llàstima)

    ResponElimina
  3. ni jo, però mira me'l poso per treure-me'l amb gest de reconeixement!
    bon diumenge, zel!

    ResponElimina
  4. [seguiment extraoficial]

    Reminiscències

    Híbrida vida,
    El cos àvid recorda
    Cada carícia,
    Cada mossec, i els llavis
    Besen reminiscències.



    d.

    ResponElimina
  5. Un barret més que fa la reverència davant del teu poema.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons