Fong és, com ja us podreu imaginar, l’aproximació occidental d’un cognom xinès de pronunciació impronunciable. I encara que el resultat ortogràfic és una mica forestal, a en Jaume li agradava, perquè ningú no el pronunciava com ell: amb aquella ena tant al fons del nas i amb aquella g tant ggguttural...
En Jaume Fong va estudiar filologia anglesa a Anglaterra –la seva família, grans comerciants de feia temps s’ho podiem permetre- i va tornar-hi amb una mitja novieta, la Txell, que ben aviat el va deixar per dedicar-se a la radiofonia i al conreu de la relació masculina esporàdica.
En Jaume, com que no trobava feina, va haver d’acceptar la responsabilitat de comandar una de les botigues de la família. Amb les seves faccions orientals, encara que català i del Barça, ho podria fer molt i molt bé. I la botiga era de les més completes: sants i monges fabricats a Taiwan, pornografia oriental, roba de marca falsificada i la darrera moda: pastilles per somniar a preus escandalosos i també, naturalment, pastilles per deixar de somniar.
El seu pare havia estat el cap d’un bordell, “La teva flor”, que amb la façana de botiga de flors, perfumava les hores tristes dels homes del barri. En Jaume s’havia fet un fart de passejar-s’hi quan era més jove. La seva mare, però, va obligar el pare a traspassar-lo a un antic i molt bon client anomenat Manel que era quasi un amic de la família. Com que a en Manel el que li interessava era la floristeria, varen dur les noies a un altre negoci de la família i a ell li ensenyaren els secrets del món de les flors.
De cop i volta, sona la campaneta i algú entra a la botiga. És un home de mitjana edat, amb aires de pagès, però amb un punt de mística conventual. Li pregunta:
- oi que tenen imatges de sants?
Quina història més bona presento que us sortirà!
ResponEliminaDéu meu i tots els sants!!! Quina remenada li hem donat a tot això. Agafo aire i suspiro profundament...d'aquí a que em torni a tocar no puc imaginar res pq cada aportació és un petit tsunami.
ResponEliminacoincideixo amb la Laura...quin tsunami, Cada personatge que apareix a escena va agafant força a la vegada que fa agafar força a la resta
ResponEliminaOstres com evoluciona ara ja han arribat rels sants.
ResponEliminaMolt bo, molt bo! Portem dos relats integradors de conya, ostres, s'ha d'anar amb quatre ulls per estar pendent de tot. Espero estar a l'alçada, que no em cansaré de repetir-ho, m'ha tocat compartir història amb uns cracks...!
ResponEliminaMolt bo aquest toc... oriental! ;-)
ResponEliminaVeí, el meu post el vaig haver d'enviar abans de veure el teu i, naturalment, no he pogut parlar del teu rodamon per coherència. Ell també té un parent entre els personatges però seria més interessant que ho digués algú altre abans que jo. Ara, i amb això hi estic ben d'acord, caldrà filar prim per no equivocar-se, que d'això es tracta. Bona feina a tothom!
ResponEliminaVicenç.
Coincideixo amb en XeXu i en Vicenç... hem d'estar molt alerta i no donar informacions contradictòries, però si ho aconseguim això pot ser la bomba! Que ben refilat, Vicenç, un personatge magnífic, m'imagino perfectament la imatge del capellà entrant a la botiga! :-)
ResponEliminaApa! que tots ho feu molt bé, això! Estic segura que sortirà una història interessant!
ResponEliminaVicenç un personatge molt diuvertit i tot molt ben lligat.
Ui, des del bar s'ha adonat que a cal Manel hi ha alguna història, bé a ca seva no, però s'intueix que... b,e, us sortirà una bona història, segur!
ResponEliminaUna història fantàstica!
ResponEliminaRecords! :)
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach