Ja és arribada l'hora de llegir-los.
Junts, un davant de l'altre,
amb aquella tendresa que ens ha restat intacta,
davallem encara més,
junts,
junts per sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Benvingudsa Menta fresca, a Personatges itinerants. Un poema bonic, suggeridor de com acaba la història. Gràcies, maca, per la tev a participació t an tendra.
ResponEliminaEnhorabona a la numero 1!
ResponEliminaPer velocitat i per bellesa i tendresa.!
Una abraçada
Amb la tendresa el cami sempre es mes polaner i mes agradable. Precios Poema .
ResponEliminaJunts per sempre, el millor desig de vida.
ResponEliminaei, hola a totes i a tots, us agreixo el vostre comentari, un dolç peto.
ResponEliminaI si no pot ser per sempre, que, com a mínim, sapiguem fruir de cada moment, de cada estona... de cada INSTANT.
ResponEliminaAi la tendresa Menta... que bonica i agraida que és...
ResponEliminaEscriviu d'una manera molt tendra, veïna (si és cert el que posa el vostre blog respecte on viviu) ;¬)
ResponEliminaPotser és la tendresa
ResponEliminal'únic que no ens
poden robar...
Tendres per sempre
que estiguem junts.
-Vindré sovint, sóc home d'herbes a la cuina, i també crec molt en el remei català¨si et fa mal posat'hi fulles-
Salut.
onatge