dilluns, 4 de gener de 2016

Respongué, l'amiga




















Respongué, l'amiga:
si  és cert que l'amor perdura,
si és cert que ens encèn la llum al cor.
Aleshores,  
retrobem els mots de l'ànima.
I creixerà de nou en mi la teva mirada
i creixerà de nou en mi el teu desig.

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. Crec que la veritable complicitat és una de les millors coses de la vida.

      Elimina
  2. Un retrobament. Com una oració sense prec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense prec... Amb l'obertura d'esperit que sigui només si ha de ser.

      Elimina
  3. Ai, aquestes preguntes en condicional... Esperem que sí, que sigui cert; el poema és massa bonic perquè corri el perill de no fer-se realitat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llegia l altre dia que escriure les coses com volem que siguin, ajuda a fer-les realitat... He, he, he, per escriure que no quedi...

      Elimina
  4. Si l'amor perdura, les paraules brillaran amb aquesta llum i no podrà apartar la mirada...

    ResponElimina
  5. Si l'amor perdura, ja n'hi ha prou. "La vie n'a d'importance", cantava Gilbert Bécaud.

    ResponElimina
  6. Amb amor i llum al cor, encendràs mirades i faràs créixer el desig. Tens paraules a flor d'ànima.
    Oi tant! Per mots no quedarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mots no quedarem... M'has fet somriure, m'agrada l'expressió. Gràcies!!

      Elimina

Google analytics

Llicència Creative Commons