dijous, 4 de juny de 2015

TORNARÉ CAP AL TARD


Tornaré cap al tard,
amb la llum encesa de ponent
que il·lumina el teu jardí.
El nostre és un amor madur,
com els gotims més dolços
de la nostra festa tardoral.
Ara juguem tot esperant-los,
rera la parra del terrat.
Em poso arracades de cirera
i em pinto els llavis de maduixa.
Cerco, com qui no fa la cosa,
les mirades del teu blau més marí,
que em pinten encara les galtes
del gallaret més viu.


Mots i lletres





De la feina feta
signen els dits orgullosos.
La ploma agraïda, brilla.
Paraula transmesa,  
                 paraula rebuda.
Esperits curiosos esperen
amb  els cors  encesos.

Google analytics

Llicència Creative Commons