dilluns, 15 de desembre de 2014

sóc


Sóc resina calenta i  perfumada,
relliscant suament pel tronc nuos...
Tu ets l’arbre, on la vida m’és donada.
Per tant sens tu, la vida m’és negada...
No ens poden separar. Hem d’existir tots dos.

Sóc seda embolcallan-te dolçament
perquè, en mi, acompletis el teu viure.
Tu m’has format i m’has fet resistent
per aguantar els embats de tots els vents....
Estic lligada a tu. No vull ser lliure !!

Sóc com la flor que s’obra quan la besa el sol
amb els seus raigs de càlida tendresa.
Però si tu no ets present,  m’inunda el dol,
i em quedo trista i sola al meu bressol
marcida abans d’obtindra la bellesa.

Sóc argila que en mans d’un escultor.
Donant-me forma, em donarà harmonia.
Tu ets qui em crearà  a un món millor.
Però sens tu, jo, sóc llot en la foscor,
sóc ànima sens cos, si no tinc guia...
 



Identitat

Identitat

Sé de tu tantes coses, amiga
sé de tu tantes coses, amada
que no veig el que és teu on comença
i no veig el que és  meu on acaba.

Si saber ens ajuda a comprendre,
si comprendre és amar conscientment...
tant en tu, com en mi, jo t'estimo,
o m'estimo, indistintament!

....................................Joana Raspall

Google analytics

Llicència Creative Commons