dimecres, 10 de desembre de 2014

En el desert, l'espera

( Pausa, batec, letargia, enyor, somni...l'espera.
Aquest és un poema vell. Una cançó d'amor i d'esperança)

Vindran nits tendres
de cels estrellats.
Amb un home dolç
i besades llargues com un dia sense pa.
ens perdrem entre els llençols
i ens fondrem en una xup-xup de sucar-hi els dits.

No ens trobaran.

Serem a la lluna plena d'agost,
intentant rebolcar-nos per la seva cara
ingràvida i blanca.
O bé, més segur,
arrossegant-nos per les platges,
també blanques,
de qualsevol terrer eocènic de la plana.

Teresa Ribera i Icart     Cançons d'Amor i d'Esperança I, Així com Penèlope; 2006


Google analytics

Llicència Creative Commons