dimarts, 22 d’abril del 2014

Tot prova de refer-se



Despunten crits de fulles en els arbres.
A la llera del canal, s'emmirallen en l'aigua
i es reciten, una i altra vegada, 
que hi ha esclats ineludibles.
A voltes explosius, eixordadors,
d'altres, musicals i enfortidors
d'un compàs harmònic.
Despunten crits de fulles en els arbres
i tot prova de refer-se.

UNA PROMESA DE BON TEMPS


 
 
 
 
 
 
Despunten crits de fulles en els arbres,
al so de l’aigua somrient del rierol,
aigua de neu d’aquesta primavera que desglaça,

talment ets primavera dintre meu.

Emporta’t lluny, molt lluny, l’hivern dels dies,
entra de pressa, no ho facis a poc a poc,

i penja flors que guarneixin d’esperança,
les velles branques d’aquest ametller vell que sóc.


Jo t’escriuré poemes que et parlin de bonança,
per cada vers inventaré un color,

i els embolicaré amb el raig primer de cada dia,

perquè els ocells te’ls portin en forma de cançó.

Et buscaré cada matí quan em desperti,
en camps florits, en el cel blau i en la calma del mar,

i deixaré que per la finestra l’ànima s’escapi,
i balli amb tu, ja feta dansa, la teva promesa de bon temps.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons