dissabte, 15 de març de 2014

Poso llacunes de silenci que sona

Poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.
De trist silenci poso llacunes
sota llucanes de llum al caire
del mot de la teulada ...
Miro la tenebra i m'apareix 
olor de la sàlvia, l'ormí flairós
i l'aroma m'embolcalla
 el present
Mot rera mot i sota cels d'infant
no oblido cap record i em venen 
aquells tous
 de molsa premsada
aquells pessebres d'abans , el suro
surant dins el somni, 
pessigolles  que fan riure 
el trist , mudant-lo a trast 
que sona.


Mot rera mot



MOT RERA MOT
Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.
Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.


Podeu triar el vers o fragment que us agradi més per a fer el vostre poema. 

Google analytics

Llicència Creative Commons