dimecres, 24 de desembre de 2014


NON  NON  DE  NADAL




T'ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll, 
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d'espígol
per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.

Et cantaré un bres
amb la veu més dolça
i quan ja t'adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

JOANA  RASPALL

8 comentaris:

  1. Quanta tendresa desprèn aquest poema de la Joana!

    ResponElimina
  2. Quina cançó de bressol! Suau i amorosa.

    ResponElimina
  3. Que millor pe recordar joana, que les seves pròpies paraules !!!
    En aquestes dates el seu poema de nadal, tan bell, en transporta a reviure tendreses !!!!

    ResponElimina
  4. ...tancaré la porta
    perquè no et desvetllin
    els sorolls del món.
    Hi ha tants sorolls al món!

    ResponElimina
  5. De vegades penso en el meu Lluc com aquest poema...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolça marona que ets...

      És bonic que hi pensis així i emociona que ens ho expliquis...

      Elimina
  6. Entre qui han musicat poemes, dos han musicat aquest últimament podeu escoltar-los:
    https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8871170121783894568#editor/target=post;postID=1221283681803862158;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=3;src=link

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons